(A és Art, L és Llenguatge)
A- Ja ho tenen això.
L- Qui sap, potser no ha existit mai.
A- Oi tan que ha existit i que existeix. El que passa en que no n’ acaben de ser conscients.
L- Es una paradoxa això.
A- Bé... el cas és que crec que no s’ho plantegen.
L- Què creus que s’haurien de plantejar?
A- Moltes coses.
L- No crec que arribin a tant.
A- I a més i tot. El fet d’arribar fins aquí els ha fet forts.
L- Forts i despietats. Si en tinguessin no serien així. Només s’entenen gràcies a mi.
A- Gràcies a tu? No ets gaire important.
L- Parla per tu. Sempre has anat canviant i s’han oblidat de tu en molts casos.
A- Per això dubto que en tinguin de Raonament.
L- No serien res sense mi.
A- Em sembla que serien molt més sense tu.
L- Què vols dir?
A- Ja m’entens. Es recolzen milers de vegades en tu, no poden evitar-te i cada cop son més presoners de les teves limitacions. Jo en canvi, no tinc límits.
L- No en tens ni idea. Ara ho veig clar. Oi tan que en tenen de Raonament, sinó jo no existiria. Ni tu tampoc. Gràcies a mi la gent s’entén, verbalitza els seus raonaments en paraules i em creen mica en mica.
A- Ets una pura eina, simplement. Moltes de les coses que diuen no les creuen. Jo exposo directament el seu Raonament. La pintura, el teatre, la música... no et diuen res clar, sinó que et donen el codi perquè ells puguin interpretar d’alguna manera allò que els passa. Coses que no es poden explicar amb paraules. Jo tinc un estil directe.
L- Art; mira-te’ls. (miren als homes/dones) Què veus? Jo només veig culs repenjats en cadires intentant buscar un alleujament al seu patiment contemplant la vida. És per això que et volen art; per transformar la vida en contemplació de vida. Creus que ens escolten?
A- No ho sé Llenguatge. Venen aquí a fer-se creure que la seva vida és una novel·la picaresca, però en realitat és ...
L- Una variació sobre un mateix tema.
A- Si fossin plenament conscients, utilitzarien tot allò que els fa humans.
L- Ser humà és massa complicat. Imagina’t: vius amb la consciencia de que ets un ser únic perquè ens tenen a tu i a mi que existim gràcies al Raonament. Tens la teoria i l’ has de portar a la practica. Però hi ha un punt molt més animal en tot això, on tu i jo no existim. Ni paraules, ni músiques , ni res.
A- Si. I és per això que s’obliden d’ allò que els fa humans. No n’utilitzen res. Descordar el vestit del pensament i despullar-ne la idea.
L- Deixa’ls de mirar. Tu i jo som pures eines. No hi podem fer res. Ja s’ho trobaran.
A- Si. Ja s’ho trobaran.
