dissabte, 19 de febrer del 2011

Los Auténticos

¿Qué hace un turista cuando se ve sorprendido por una tormenta de verano? No lleva paraguas, va en chanclas y el paseo marítimo se inunda con facilidad. La opción más sensata sería entrar en algún bar y tomar algo hasta que la tormenta amaine. Pero esta idea no le convence; no le gustan los bares y está solo. Bajo la lluvia, cada vez más fuerte, mira a su alrededor. En una esquina encuentra su salvación: una librería. Se adentra en ella con el objetivo de encontrar un libro con el que pasar la semana que le queda de vacaciones. Como es habitual en él, se tira más de dos horas rebuscando entre las estanterías, leyendo títulos y contraportadas, buscando el libro perfecto. Finalmente encuentra uno cuyo título le llama la atención: Las voces del desierto. Nada más leer el argumento decide llevárselo a casa. Paga su bajo precio y abandona la librería. La tormenta ha escampado y el sol brilla de nuevo.

En esa semana devora ávidamente el libro. No es demasiado extenso, pero le resulta extraordinariamente interesante. Va más allá de otras novelas: es capaz de describirle a los auténticos seres humanos, aquellos capaces de desarrollar la verdadera esencia humana conviviendo en una perfecta armonía con la naturaleza. Lo más singular es que todo esto es relatado desde el punto de vista de la propia autora, la doctora estadounidense Marlo Morgan. Esta mujer de mediana edad es invitada por Los Auténticos, una tribu aborigen australiana, a acompañarlos durante un trayecto de su viaje a través del desierto. En un primer momento, la autora se muestra reacia a realizar el viaje pues no sabe por qué ha sido ella la escogida y no quiere alejarse de la civilización. Pero a medida que transcurren las semanas y gracias a las enseñanzas de los miembros de la tribu, va adaptándose a las condiciones del desierto y empieza a florecer dentro de ella la verdadera esencia humana que llevaba tantos años arrinconada por la sociedad de Los Mutantes.

Y el turista termina sus vacaciones admirado y sorprendido, porque, a través de Las voces del desierto, descubre que no hay límites para el ser humano. Bendita tormenta de verano.

dijous, 17 de febrer del 2011

Realisme Màgic

Ignasi Cabanes 
Imagina't un dia nedant cap al sol, bussejant entre branques i dormint a Plutó. Màgia, imaginació, enigma i efectes òptics no hi falten a les obres de Rob Gonsalves, un pintor canadenc nascut a Toronto que pretén unir en una sola composició tant la imaginació com la realitat.
Gonsalves rep moltes influències del nostre estimat geni genial Salvador Dalí.
Les obres de Rob les hem d'observar dos o tres cops per tal d'apreciar tota la bellesa que transmeten i les diferents realitats que hi trobem. Les seves pinzellades, perspectives i magnífics colors són com una melodia de silencis que totes juntes ens fan reflexionar, pensar i fins i tot recordar bells passatges de la nostre vida.
El seu realisme màgic és realment brillant, doncs el pintor canadenc calca i dibuixa a la perfecció imatges del món fantàstic, somnífer i nocturn que tantes vegades vivim més aviat desperts que dormint.



Aquí deixo el link de la galeria d'aquest artista.
http://www.discoverygalleries.com/ArtistGallery.asp?artist_id=23&category_id=2



dimarts, 15 de febrer del 2011

L.V.Beethles

Cristina Martínez
Molt vinculada a la sonata Clar de lluna de Beethoven, molt coneguda per aparèixer a pel·lícules com El pianista, trobem la cançó ‘’Because’’ del famós grup de rock els Beatles.
Escoltar la teva estimada tocar unes notes greus al piano una tarda relaxada pot servir de motiu per començar tot un èxit. John Lennon es trobava a casa escoltant com Yoko Ono tocava el primer moviment d’aquesta famosa sonata. Ell va demanar que la tornés a tocar. Ja tenia al cap un nou tema el començament del qual, en el sentit artístic, seria totalment romàntic. Un arpegi que puja i baixa en un temps lent i nostàlgic.
La poca lletra d’aquesta cançó ens deixa a disposició del oient varies interpretacions. Parla de que el fet de que el món sigui rodó li agrada, que el vent fort li fa volar la ment, que l’amor és vell i nou i ho és tot, que l’amor ets tu i que el cel blau el fa plorar. “Because” va aparèixer a l’àlbum Abbey Road l’any 1969 i va tenir un gran èxit arreu del món. En l’original, John Lennon tocava la guitarra i feia la veu central, Paul McCartney s’encarrega del baix i de la veu aguda, George Harrison, que fa la veu més greu, utilitza per primera vegada el sintetitzador Mogg que podia imitar el so de trompetes que apareixen en el moment de la lletra ‘’ Love is all, love is you’’ i finalment George Martin toca el clavicèmbal elèctric que apareix fent aquests arpegis al llarg de tota la cançó.
El més fantàstic d’aquesta cançó són les acuradíssimes veus. John, Paul i George canten a tres veus que van ser gravades tres vegades i fan un total de nou veus que sonen alhora. És per això, que l’ any 2006, “Because” va ser una de les cançons que van apareixer al espectacle Love del “Cirque du Soleil”. George Harrison era un amant del circ canadenc i va tenir bona relació amb el fundador. Els Beatles van arribar a un acord en fer un espectacle de circ on els personatges fossin els que ells mateixos havien creat al llarg de totes les seves lletres. Els Beatles gravaven els instruments i les veus separades i es per això que van poder rescatar material original dels Beatles per fer les pròpies versions que apareixerien en l’espectacle. En aquest cas van extraure totes les veus de “Because” i li van posar un fons tan senzill com el cant d’uns ocells.
Gràcies a això podem gaudir plenament de les harmonies i del fantàstic joc de veus que van fer els Beatles. Deixo a disposició un altre “link” de la cançó “While my guitar gently weeps” extreta també d’aquest àlbum que espero que us agradi.


dilluns, 14 de febrer del 2011

Una mica d'etimologia...

"No és or tot el que brilla,
ni tota la gent errant va perduda..."

D'aquests versos de la Germandat de l'Anell és d'on sorgeix el títol del nostre blog. Concretament corresponen a un fragment de la carta que deixa Gàndalf a Frodo Saquet, a Bree. En aquesta, el mag li comenta al petit hòbbit que no es deixi endur per les aparences, referint-se a l'Àragorn, conegut com Gambús, aparentment un misteriós i perillós Muntaner del Nord però que en realitat és un gran amic de Gàndalf i l'hereu al tron del reialme de Gondor.

Seguint aquesta interpretació, podem dir que els col·laboradors d'aquest blog no volem ser com els hòbbits del Senyor dels Anells, que jutgen a l'Àragorn pel seu aspecte, sinó que volem comprovar els fets de primera mà. D'aquesta forma, ens hem proposat comentar i compartir les nostres pròpies vivències sobre diversos temes culturals. Incorporarem entrades sobre música, cinema, teatre, llibres, pintura, fotografia, viatges i tot el que se'ns passi pel cap.

Esperem que us agradi :)

I...recordeu... "No és or tot el que brilla"