dilluns, 14 de març del 2011

Felicidad interior

Ser feliz consigo mismo/Sigues feliç amb tu mateix

Hoy en día hablamos de sentimientos, cuando en realidad en pocas personas existen en su total veracidad.
No seamos incrédulos, no seamos inocentes, porque la vida está llena de intereses...

Sí sí, de intereses; hoy en día las personas no actúan según su sentimiento amistoso, actúan según el interés que requiere la persona, si eres enrollado, si eres guay, si eres diferente, si eres músico, si eres futbolista, si eres famoso, si eres actor, si eres idiota, si eres más listo, si lo eres menos...; un gran sabio dijo: "por el interés te quiero Andrés...". Nos guste o no, la sociedad actual tiene individuos que proliferan en este sentido.

Con esto, hemos de perder la esperanza de encontrar la gente que realmente nos valora como amigos?
No en mi opinión, porque no todo es lo que parece. Algunos estudios psicológicos dicen que al principio nos dejamos llevar por un "feeling inicial", una sensación o impresión inicial y que luego nos llega el verdadero sentimiento, formado por los aspectos que nos agradan de la persona.
¿Realmente es así?, no es oro todo aquello que brilla...

Parejas, conocidos, compañeros...; todo esto son sólo sobrenombres, nada más. Lo más importante es conservar aquellos que un día nos sacaron una sonrisa, aquellos que realmente quieren convivir con tu ser.

El tiempo pasa, la gente pasa, los llamados sentimientos no son excepción. Aunque, la pregunta es si realmente estos sentimientos desaparecen del todo o simplemente se ven obligados a cambiar por circunstancias de la vida...Lamentablemente, esta pregunta no tiene una respuesta universal, sino todo lo contrario.

Y amigos, aunque haya gente como la que comentábamos al principio, simplemente nos hemos de preocupar por lo que somos nosotros, y hacernos una pregunta: ¿Soy cómo quiero ser? Porque si una persona es como quiere ser, no importan los factores que le hagan caer o levantarse, esa persona no los necesitará, porque una persona feliz consigo mismo nunca caerá.

¿Y tú amigo, eres feliz con tu manera de ser?
¿Crees en las grandes personas?
Yo sí.


Vendetta.



dilluns, 7 de març del 2011

I si et digués?

I si et digués que no vull estar amb tu? Que sí que vull estar amb tu? Que t'estimo? Que no? Què em diries? Boja? Bipolar? Indecisa? No, amic meu, no, això és molt més profund que una simple tonteria.

Sí, això va de la vida, de viure, de morir, de sentir, de plorar, de riure, de saltar, de ballar, de cantar, d'escoltar... tantes coses que m'abrunen només de pensar-les.

I si et digués que cada cop que em dius guapa tinc ganes de plorar perquè m'agradaria veure la bellesa que veus tu amb els teus ulls i que jo no aconsegueixo veure en aquest cos? I si et digués que cada cop que em dius "m'encantes" desitjo llegir-te la ment per saber què és el t'encanta de mi, ja que des de la meva ment no ho sé veure?

No, això no són tonteries, són coses que tots pensem, tantes coses i tan poques a la vegada perquè la gran majoria a l'endemà no ens enrecordarem de recordarles.

Cada cop que em dius el que sents, el que et produeix felicitat, les sensacions que et dóna un petó, una carícia, una mossegada... voldria convertir-me en tu per sentir tot el que tu sents.

Potser això és inútil, potser no té sentit, qui sap... Potser a algú li agrada, pot ser tothom ho rebutja, qui sap... El futur és imprevisible, el passat irrecuperable i el present incontrolable.

Cada cop que em dius lo maca que és una melodia, lo bonic que és un paisatge, lo meravellós que és un llibre... voldria tenir el teu cervell per saber exactament què et produeix aquella cançó, aquell paisatge i aquell llibre.

Tantes coses volem, tantes coses tenim, tantes coses desitgem... Avarícia, dóna-li al culpa a la societat, a la família, a l'època, al diable, a tu mateix... a qui vulguis, però si no comences a canviar tu les coses, res canviarà.